jueves, 25 de noviembre de 2010

CONCLUSIONS PAC 2.1

La construcció de models d’històries i el fet de compartir-los a l’espai UOC ha potenciat el canvi conceptual ja que ha implicat la reorganització de les meves estructures de coneixement a partir del canvi de les estructures mentals inicials i conseqüentment he augmentat el compromís conceptual.


El canvi conceptual ha contribuït en la construcció d’un aprenentatge significatiu doncs partia d’estructures mentals senzilles on “cas” era igual a “experiència”, però sense una estructura entenedora i amb absència de multitud de detalls que faciliten la comprensió de la mateixa. Mitjançant la pròpia experiència, la reflexió sobre tots els casos llegits , la intencionalitat en l’aprenentatge i el treball col·laboratiu he aconseguit construir models mentals més complexes, als que s’han incorporat les noves informacions i s’han establert lligams amb els conceptes previs, augmentant així els meus recursos personals. La nova xarxa establerta disposa d’una major complexitat de coneixements i experiències que poden romandre en estat latent fins que un fet, necessitat o comentari extern activi aquesta ret fins trobar el cas cercat i aplicar-lo o adaptar-lo a la situació concreta.


Tanmateix, no voldria concloure sense fer menció a la vessant intuïtiva d’aquesta pràctica i el recolzament en les TIC, doncs en un primer moment, en accedir a la base de dades vaig adoptar el rol d’exploradora ja que obria una carpeta i em mantenia a l’expectativa per veure què contenia i el més important, què entenia. Una vegada vaig tenir mitjanament clara l’estructura de la base , vaig anar polint la cerca fins determinar el grup de casos que més s’ajustaven al meu context laboral i dels que pensava, podria treure’n algun profit. Les noves tecnologies han estat un recurs indispensable per dur a terme aquest informe doncs l’arrel inicial ha estat la base de dades KITE, el desenvolupament s’ha dut a terme a partir dels casos aportats pels companys als que he accedit gràcies al navegador i l’autoavaluació ha estat possible gràcies a l’excel facilitat ja que m’ha obligat a llegir i rellegir l’informe per contrastar que es contemplaven els punts que s’esmentaven i en els casos en que no havia estat així, afegir-los fins arribar a elaborar un document que s’ajustés el màxim possible als criteris d’avaluació.


Finalment, dir que com a aspecte més bé curiós, citaré el traductor emprat http://oesi.cervantes.es/traduccionAutomatica.html que permet crear-te una idea aproximada del text, això sí, rememorant en alguna ocasió les pel·lícules del John Wayne i les seves converses amb les tribus d’indis.


APRENENTATGE SIGNIFICATIU I CAS TALLER DE JARDINERIA

Atès que el cas construït segueix els principis de l’aprenentatge significatiu i es basa en l’ús de l’ordinador per la cerca d’informació a Internet, podem afirmar que il·lustra l’aprenentatge significatiu recolzat en les TIC.


David Jonassen en la introducció del Mòdul: TIC i aprenentatge significatiu: una perspectiva constructivista, en la pàgina 7 defineix el principis de l’aprenentatge significatiu en tant a que és actiu, constructiu, col·laboratiu, intencional, conversacional, contextualitzat i reflexiu.


Vegem principi per principi i intentem relacionar-lo amb el cas presentat:


  • Actiu: pel que els estudiants es comprometen amb el procés d’aprenentatge en un processament conscient de la informació, del resultat del qual són responsable

Al cas, els dos usuaris que realitzen l’activitat han delimitat prèviament quin tipus d’informació cerquen (sembra, adob, poda i reg) i conseqüentment passen pel sedàs el material que llegeixen en les web amb l’objectiu de trobar les respostes als ítems fixats.


  • Constructiu: els estudiants adapten les noves idees a un coneixement previ ( equilibrament) per donar sentit o donar significat o reconciliar una discrepància o perplexitat.

Aquest principi es reflexa en la idea que un dels usuaris ja tenia uns coneixements bàsics sobre la cura de les plantes, però en termes molt generals. És a dir, sabia que les flors s’han de sembrar en una temporada determinada, que cal regar-les i adobar-les així com que cal podar-les. La dificultat principal es trobava en el moment concret per realitzar cada acció.


Mitjançant la informació trobada a les pàgines web, l’usuari és capaç de construir una nova estructura mental on els nous coneixements s’interrelacionen amb els antics de manera que pot recordar que els rosers es poden al novembre o que els pensaments són flors de temporada.


  • Col·laboratiu: els estudiants treballen en comunitats d’aprenentatge i construcció del coneixement, aprofitant les habilitats de la resta i aportant suport social, a més a més de modelar i observar les contribucions de cadascun dels membres de la comunitat.

El conjunt de les activitats presentades al cas impliquen un treball col·laboratiu del grup d’usuaris que participen en el Taller de Jardineria, de manera que cadascú en funció de les seves capacitats realitza unes tasques determinades que responen a l’objectiu final i comú; organitzar la informació necessària en una taula que tots podran consultar abans d’iniciar el taller.


Val a dir, que durant el procés de cerca els dos usuaris treballen de manera conjunta davant l’ordinador amb la guia de tècnic, s’indiquen quins botons han d’apretar, quina web han de triar, si la informació és o no correcta,...


  • Intencional: els estudiants intenten aconseguir un objectiu cognitiu de manera activa i intencional.

Fent ús de la Taxonomia de Bloom (1956) per definir el concepte d’objectiu cognitiu, diré que el usuaris intenten aconseguir els objectius de comprendre la nova informació i ho demostren presentant-la en una taula i aplicar-la en la vida diària, fet que es concreta en l’observació de la taula abans d’iniciar el taller.


  • Conversacional: segons Duffy i Cunningham, aprendre és inherentment un procés social i dialògic, en el qual els estudiants són els que més es beneficien del fet de pertànyer a comunitats en que es construeix el coneixement

En aquest sentit cal dir, que durant el decurs de les activitats, els usuaris conversaven entre si i amb el responsable i discutien sobre el tipus de flors que veien o si es regaven cada dia. Dit d’altra manera, cadascú exposava els seus coneixements que eren rebatuts si algú no hi estava d’acord.


  • Contextualitzat: les activitats d’aprenentatge estan situades en certes tasques significatives del món real.

Així doncs, aquest principi també es compleix en el cas lliurat, doncs, els coneixements assolits s’apliquen a la cura real de les plantes del servei residencial.


  • Reflexiu: pel que els estudiants articulen el que han après i reflexionen sobre els processos i decisions implicats en aquests.

Aquest procés reflexiu es pot observar en el cas una vegada s’ha penjat la taula ja que els usuaris fixen quan cal fer cada tasca determinada i entre tots es decideix què farà cadascú.


D’aquesta manera una vegada s’han relacionat els principis establerts per Jonassen amb el cas es pot concloure que aquest els compleix tots i per tant, podem dir que la història l’aprenentatge significatiu recolzat en les TIC.


sábado, 13 de noviembre de 2010

CAS

CAS: TALLER DE JARDINERIA A UN SEVEI RESIDENCIAL PER A PERSONES AMB DISMINUCIÓ PSÍQUICA

Síntesi del Cas

El psicopedagog d’un Centre Residencial de persones amb disminució psíquica ensenya a dos usuaris de 19 i 43 anys a utilitzar Internet per cercar informació sobre jardineria

Índex

Contingut

Accés al Text

CONTEXT GENERAL

Experiència en l’ensenyament

5 anys

Experiència / Nivell expertesa en l’ús de TIC

Nivell mig. Ús freqüent a casa i a la feina.

Tipus d’escola

Educació no formal

Servei residencial per a persones amb disminució psíquica

AL TEXT

Localització del Servei

A uns 10 km de Lleida

Connexió

Internet. Alta velocitat

Localització dels recursos tecnològics

A quatre despatxos. En total 4 ordinadors

Situació socio-econòmica dels usuaris

Provinents de famílies de classe mitja tot i que al Servei es vetlla pel seu màxim benestar, inclòs el material

CONTEXT DE LA HISTÒRIA O CAS

Nivell dels usuaris

Aplicable a un nivell de Retard Mental límit.

( usuari de 19 anys i usuària de 43)

AL TEXT

Àrea

Taller de Jardineria

FITES DE LA HISTÒRIA

Activitats planificades

- Detecció de les necessitats

- Cerca d’informació a Internet sobre els diferents tipus de flors

- Organització de la informació

- Seguiment de la informació

AL TEXT

Tipus d’activitat

Aplicació de les TIC

ACTIVITATS DE LA HISTÒRIA O CAS

Tecnologies utilitzades

Internet (cercador Google)

Raó per la qual es fa servir

Per realitzar una taula que guiï part de l’activitat del Taller de Jardineria

Naturalesa de les activitats ( tasques cognitives utilitzades)

Utilitzar eines per construir coneixements

Dificultats trobades

- Dubtes en la selecció de la informació

- Dubtes en el vocabulari

AL TEXT

Ajuda / Col·laboració emprada

Col·laboració del psicopedagog per guiar la recerca de la informació

Rol del docent

Guia i facilitador

Rol dels usuaris

Exploradors

RESULTATS

Observacions

Els usuaris realitzen correctament l’activitat, amb una mica d’ajuda però molt motivats

Avaluació de l’aprenentatge

- Taula amb la informació

- Constatació del seguiment de la informació exposada

AL TEXT

Lliçó apresa pel docent

Si els usuaris disposen de les habilitats mínimes que requereix l’ús de l’ordinador ( motricitat fina, atenció, memòria,...) cal intentar emprar les TIC doncs els resultats sorprenen

HISTÒRIA COMPLERTA

Entrevistador: Em podries explicar ,encara que sigui per sobre, les característiques del Servei Residencial?

El centre acull a 91 persones amb disminució psíquica, la majoria amb retard mental profund i nivell de suport generalitzat. Tanmateix, aproximadament uns 12 usuaris presenten retard mental límit o moderat, fet que ens proporciona l’oportunitat de dur a terme activitats més variades doncs tenen major capacitat d’autodeterminació i interessos més variats.

Entrevistador: M’agradaria que m’expliqués si al centre on treballa empreu les noves tecnologies amb els usuaris en alguna de les activitats?

Si. Durant un parell d’anys va haver un grup de 5 usuaris que una vegada per setmana anaven a una sala amb ordinadors que cedia una entitat financera. Allí, utilitzaven bàsicament el programa Clic i s’ho passaven molt bé. Aquest any no s’ha dut a terme l’activitat per motius aliens a nosaltres, però estem pendents de tornar a fer-la.

També hem utilitzat Internet en moments puntuals per baixar dibuixos pels usuaris ( ells els han triat) o buscar imatges. Però aquest estiu varem fer ús d’Internet amb dos usuaris amb un objectiu bàsicament educatiu ja que es tractava de cercar informació sobre la cura de les flors que havia al servei dirigit al programa de jardineria.

Entrevistador: Com se us va acudir emprar Internet al taller de jardineria?

Bé, el projecte va sorgir a partir d’una necessitat verbalitzada per un usuari. Ell tenia uns coneixements bàsics sobre jardineria, però li mancava seguretat a l’hora de fer certes activitats com esporgar o plantar determinades plantes i flors segons l’estació. Alhora era un noi que ja havia tingut contacte amb l’ordinador i tenia algun coneixement sobre Internet.

Entrevistador: Així doncs, què esperàveu aconseguir amb aquesta activitat?

El nostre objectiu era que els usuaris participants relacionessin els coneixements que ja tenien sobre les flors que puntualment cuidaven amb coneixements més concrets amb l’objectiu que ells mateixos consultessin què calia fer en cada moment. Varem pensar que el fet de tenir clars un principis en la cura de les plantes els podia facilitar el fet de responsabilitzar-se d’aquestes, adquirir uns hàbits i fomentar la seva autoestima.

També es pretenia potenciar el treball col·laboratiu entre els usuaris i memoritzar el procés de cerca d’informació utilitzant Internet.

Entrevistador: Quan usuaris participen en el taller de jardineria?

En total són sis.

Entrevistador: Perquè de tots els usuaris que realitzen el taller, tant sols dos varen utilitzar Internet?

El taller de jardineria el duu a terme un sol grup d’usuaris, que són el de nivell més alt i als qui els pot deixar determinades eines sense perill que es facin mal. Si més no, sempre estan supervisats per l’auxiliar tècnic educatiu i hi ha determinades tasques que solament les realitza el responsable.

Es va optar pels dos usuaris perquè són els que saben llegir i escriure i a més tot i presentar un petit retard mental, les seves dificultats principals es deuen a problemes de conducta i trastorn de la personalitat. Ells poden moure el ratolí amb precisió, llegir la informació que surt a la pantalla i mantenir l’atenció durant una bona estona.

Entrevistador: Així, l’activitat consistia en fer la cerca del nom de les flors que tenen al servei?

No, tot plegat va ser més complex. Primer varem donar un tomb pels jardins i terrasses del centre i la usuària de 43 anys va anotar en una llibreta quins eren els noms de les plantes.

Una vegada feta la llista varem anar al despatx, on l’usuari de 19 anys ( que fins ara havia viscut a casa seva) i que té cert domini d’Internet va anar guiant a la usuària sobre cóm entrar al Google i escriure el nom de cada flor. En aquest moment de l’activitat, els ajudava a concretar els criteris de cerca com “ temps de sembra”, “reg”, “ adob” o “poda”, tot buscant diferents pàgines Web de cada tipus de flor. Es van fer cinc sessions, una per planta escollida.

Aquesta informació s’anava anotant a part per posteriorment realitzar un panell en forma de quadre de doble entrada on s’especificava el nom de la flor, el període de sembra, la freqüència de reg i adob i la poda si era necessària. L’objectiu final era que el grup d’usuaris consultessin la taula abans d’iniciar el taller.

Entrevistador: Van presentar dificultats durant l’activitat?

Sí, en va haver alguna ja que el nombre de pàgines era molt elevat i de vegades la informació presentada no responia a les nostres necessitats. També calgué que els expliques determinats termes.

Entrevistador: Quina va ser la teva intervenció?

Quan obríem una pàgina, donava una ullada general a la informació i en cas de ser massa extensa o tècnica, concretàvem el criteri de cerca.

Entrevistador: Quin rol vas adoptar en l’activitat?

Jo diria que el rol de guia o facilitador de l’aprenentatge

Entrevistador: Quin rol tenien els usuaris?

Decididament, d’investigadors.

Entrevistador: Com es va avaluar l’activitat?

L’avaluació podríem dir que va tenir tres moments. En un primer moment quan varem fer la volta del Servei, vaig constatar que tant sols coneixien el nom d’algunes flors i que la cura que fins el moment els havien dedicar era conseqüència de seguir les indicacions del monitor.

Durant l’activitat es va apreciar que gaudien realitzant-la i que s’ajustaven bastant a l’objectiu que teníem. I finalment, una vegada acabada l’activitat s’ha pogut observar com prèviament a realitzar el taller consulten el panell i segueixen les indicacions.

Entrevistador: Alguna cosa més que dir en relació al cas?

Com ja he explicat, l’activitat la varen realitzar dos usuaris, però en la confecció del panell varen participar els altres quatre.

Entrevistador: Gràcies pel teu temps i per compartir la informació. Seguirem en contacte.

Gràcies a tu per interessar-te

jueves, 11 de noviembre de 2010

COMENTARI DE L'AVALUACIÓ PAC1

Hola companys,
Tal i com diu el Manel, compartiré part del material de la PAC 1. En tant als aspectes negatius val a dir que m'he deixat la introducció, suposo que es deu a una "deformació professional"...anar per feina. Em costa fixar-me en que de vegades és millor posar en antecedents a l'oient o al lector abans de donar la informació.
D'altra banda, l'índex automàtic és ja una qüestió personal. Vaig adonar-me de l'error una vegada havia enviat la PAC, pero ...A Dios pongo por testigo que no finalitzo aquesta assignatura sense saber fer una índex automàtic!!!. Val a dir que tot i haver presentat un mapa integrador prou correcte ( bones relacions entre els conceptes i vinculació d'aquests al canvi conceptual) m'he deixat conceptes fonamentals, sobretot de CTS i aprenentatge significatiu. Sol puc dir, que procuraré tenir-ho en compte d'ara en endavant.
Finalment, es destaca com a positiu en l'avaluació l'ús dels aspectes d'avaluació proposats al Cas 3, així que penso que seria adient adjuntar aquest apartat de la PAC, doncs la resta ja es poden contrastar amb el mapa integrador penjat anteriorment.
En la comparació entre els dos mapes conceptuals es pot determinar que s'ha donat un canvi conceptual. La manera en que ho argumento es basa en els criteris de valoració del Cas 3 del material web, de forma que a primera vista s'observa, en relació al mapa de l'avaluació inicial qu el nombre de proposicions i nodes ha augmentat plausiblement. Tanmateix, molts dels conceptes resten exemplificats, fet que alhora determina una jerarquia en la xarxa on cada concepte subordinat és més específic qu el seu superior i permet parlar d'integració o incrustació.
La profunditat de la xarxa també ha estat incrementada arribant fins a deu nivells en els nodes representats. Des del meu punt de vista, la relació d'enllaç entre els nodes de cada proposició és vàlida, clara i descriptiva en ambdós mapes, alhora que la direcció dels enllaços representa relacions causals o jeràrquiques ( McClure i Bell, 1990).
En tant als enllaços encreuats podria dir que són pocs i que bàsicament es refereixen al concepte de TE en el segon mapa conceptual o bé a les noves tecnologies, al primer.
Relacionat amb la centralitat de cada node, diré que també ha augmentat notablement doncs partint del primer mapa on es donaven un parell de nodes que s'enllaçaven amb un màxim de quatre conceptes, en aquest segon, s'assoleixen els set, alhora que s'economitzen ell màxim possible els enllaços i utilitzar ssempre que és possible el mateix enllaç per lacionar el màxim de conceptes, fet que determina un decrement en la ràtio entre el nombre d'enllaços i de nodes. Finalment, dir que el nombre de nodes sense sortida són pocs.
També voldria compartir amb vosaltres l'exemple de canvi conceptual esdevingut a la meva vida a fi de demostrar cóm les necessitats personals i l'interés per aprendre va potenciar un procés d'aprenentatge significatiu ( que encara no ha finalitzat) i cóm aquest va modificar i encara modifica els meus models mentals.
De ben petita tot el regne animal em cridava l'atenció i és més, jo li cridava l'atenció a ell. Sempre estava buscant gats i gossos que al meu parer estaven perduts i tingeu per segur que si hi ha qualsevol tipus de mamífer abandonat, fa cap a la porta de csa meva. La qüestió és que un bon dia em van regalar un gat, el vaig criar, en la mesura que una nena de 9 anys pot responsabilitzar-se d'un esser viu: sabia que menjava i cada dia li donava la seva rració, sabia que calia netejar-li el seu wc, que era necessari que dormís però que també jugués, que de tant en tant calia portar-lo al veterinari i que un dia caldria acompanyar-lo en el seu últim viatge. Els anys van passar i després d'aquest gat en van venir 3, 4, 5 més, que van estar malalts, que es van trencar potes en caure d'un setè pis. En definitiva, vaig ampliar els meus coneixments sobre el món felí a mesura que les meves necessitats o millor dit, les dels meus gats anaven augmentant.
Despre´s vaig tenir un gos que ens el van donar amb 3 dies de vida perquè la mare havia criat 14 cadells i vaig aprendre, llicó molt important, que era difícil que tots sobrevisquessin, així que amb 20 anys, vaig adoptar el rol de "mare" i vaig donar biberoncs cada 3 hores dia i nit, no sense patir les conseqüències d'una mala posició del cadell a l'hora de beure el biberó que li provocà una aspiració i conseqüentment una pneumònia. El meu gos va anar creixen i amb l'edat li sorgiren problemes de ronyó. Amb el temps i els consells del veterinari vaig aprendre a identificar els seus canvis d'ànim amb una possible dolència.
Avui en dia, tinc un gat amb càlculs al ronyó al·lèrgic a molts medicaments, una gata quasi sense dents i una gossa mig sorda i mig cega. En els darrers anys he aprés a demanar les medicacions que no perjudiquen al gat, a saber que quan està nerviós i miola més del normal, en une hores hauré d'anar al veterinari perquè el sondin, a donar ordres verbals clares a la gossa quan sortim a passejar i deixar-li una llum a la nit perquè pugui moure's sense xocar amb la paret. M'han ensenyat com curar conjuntivitis al gat amb remeis naturrals que li produeixin cap intoxicació i triturar-li el menjar a la gata perquè pugui pair bé.
En resum, aquella predisposició infantil que s'inicià bàsicament alimentant i fent jugar a un gat s'ha convertit en un ampli ventall de coneixements sobre la vida de gats i gossos. Ventall que s'ha anat estenent segons les necessitats dels essers que de mi depenien, del meu interés per aprendre i de l'ajuda i guia tant del veterinari, en el rol d'expert com d'amics o coneguts als que he demanat ajuda.

sábado, 6 de noviembre de 2010

SITUA'T DEL 0 AL 10 DESPRÉS DE LA PAC 1

TE2) L'objecte principal de la Tecnologia Educativa és oferir un bon ventall de tècniques per als docents: 5 a 7
CC2) Aprenc tant dels companys com dels materials i consultor: 7 a 7
TC1) Els professionals de l'educació han de ser competents en les tècniques que asseguren la correcta transmissió del coneixement: de 10 a 5
DT2) La tecnologia es basa en la ciència per la qual cosa és neutral en relació a prejudicis, valors i actituds: 3 a 2
CC1) Les aules de la UOC són una comunitat d'aprenentatge
DU2) Els debats virtuals suposen perdre força hores amb poc benefici personal: 1 a 1
TE1) La Tecnologia Eductiva per a psicopedagogs consisteix en assegurar un bon domini de les TIC: 3 a 7
DU1) Els debats a la UOC poden millorar moltíssim: 2 a 2
TC2) Les TIC són necessàries per transmetre els continguts als alumnes: 5 a 2
DT1) El canvi tecnològic determina el canvi social: 3 a 5

Com es pot veure amb les modificacions en determinades valoracions ha hagut un canvi conceptual després de reflexionar sobre tota la informació aportada durant la realització de la PAC 1. Si més no, m'he adonat d'un greu error en relació a l'ítem TC1: Els professionals de l'educació NO han de ser competents en les tècniques que asseguren la correcta transmissió del coneixement, ja que el CONEIXEMENT NO ES TRANSMET, SINÓ QUE ES CONSTRUEIX.
Suposo que aquesta és una de les preguntes "trampa" en la que he caigut de 4 potes. En quines més he errat les respostes?. Tinc fe en que a mesura que vagi aprenent, aniré fixant els errors.