COMENTARI DE L'AVALUACIÓ PAC1

Hola companys,

Tal i com diu el Manel, compartiré part del material de la PAC 1. En tant als aspectes negatius val a dir que m'he deixat la introducció, suposo que es deu a una "deformació professional"...anar per feina. Em costa fixar-me en que de vegades és millor posar en antecedents a l'oient o al lector abans de donar la informació.

D'altra banda, l'índex automàtic és ja una qüestió personal. Vaig adonar-me de l'error una vegada havia enviat la PAC, pero ...A Dios pongo por testigo que no finalitzo aquesta assignatura sense saber fer una índex automàtic!!!. Val a dir que tot i haver presentat un mapa integrador prou correcte ( bones relacions entre els conceptes i vinculació d'aquests al canvi conceptual) m'he deixat conceptes fonamentals, sobretot de CTS i aprenentatge significatiu. Sol puc dir, que procuraré tenir-ho en compte d'ara en endavant.

Finalment, es destaca com a positiu en l'avaluació l'ús dels aspectes d'avaluació proposats al Cas 3, així que penso que seria adient adjuntar aquest apartat de la PAC, doncs la resta ja es poden contrastar amb el mapa integrador penjat anteriorment.

En la comparació entre els dos mapes conceptuals es pot determinar que s'ha donat un canvi conceptual. La manera en que ho argumento es basa en els criteris de valoració del Cas 3 del material web, de forma que a primera vista s'observa, en relació al mapa de l'avaluació inicial qu el nombre de proposicions i nodes ha augmentat plausiblement. Tanmateix, molts dels conceptes resten exemplificats, fet que alhora determina una jerarquia en la xarxa on cada concepte subordinat és més específic qu el seu superior i permet parlar d'integració o incrustació.

La profunditat de la xarxa també ha estat incrementada arribant fins a deu nivells en els nodes representats. Des del meu punt de vista, la relació d'enllaç entre els nodes de cada proposició és vàlida, clara i descriptiva en ambdós mapes, alhora que la direcció dels enllaços representa relacions causals o jeràrquiques ( McClure i Bell, 1990).

En tant als enllaços encreuats podria dir que són pocs i que bàsicament es refereixen al concepte de TE en el segon mapa conceptual o bé a les noves tecnologies, al primer.

Relacionat amb la centralitat de cada node, diré que també ha augmentat notablement doncs partint del primer mapa on es donaven un parell de nodes que s'enllaçaven amb un màxim de quatre conceptes, en aquest segon, s'assoleixen els set, alhora que s'economitzen ell màxim possible els enllaços i utilitzar ssempre que és possible el mateix enllaç per lacionar el màxim de conceptes, fet que determina un decrement en la ràtio entre el nombre d'enllaços i de nodes. Finalment, dir que el nombre de nodes sense sortida són pocs.

També voldria compartir amb vosaltres l'exemple de canvi conceptual esdevingut a la meva vida a fi de demostrar cóm les necessitats personals i l'interés per aprendre va potenciar un procés d'aprenentatge significatiu ( que encara no ha finalitzat) i cóm aquest va modificar i encara modifica els meus models mentals.

De ben petita tot el regne animal em cridava l'atenció i és més, jo li cridava l'atenció a ell. Sempre estava buscant gats i gossos que al meu parer estaven perduts i tingeu per segur que si hi ha qualsevol tipus de mamífer abandonat, fa cap a la porta de csa meva. La qüestió és que un bon dia em van regalar un gat, el vaig criar, en la mesura que una nena de 9 anys pot responsabilitzar-se d'un esser viu: sabia que menjava i cada dia li donava la seva rració, sabia que calia netejar-li el seu wc, que era necessari que dormís però que també jugués, que de tant en tant calia portar-lo al veterinari i que un dia caldria acompanyar-lo en el seu últim viatge. Els anys van passar i després d'aquest gat en van venir 3, 4, 5 més, que van estar malalts, que es van trencar potes en caure d'un setè pis. En definitiva, vaig ampliar els meus coneixments sobre el món felí a mesura que les meves necessitats o millor dit, les dels meus gats anaven augmentant.

Despre´s vaig tenir un gos que ens el van donar amb 3 dies de vida perquè la mare havia criat 14 cadells i vaig aprendre, llicó molt important, que era difícil que tots sobrevisquessin, així que amb 20 anys, vaig adoptar el rol de "mare" i vaig donar biberoncs cada 3 hores dia i nit, no sense patir les conseqüències d'una mala posició del cadell a l'hora de beure el biberó que li provocà una aspiració i conseqüentment una pneumònia. El meu gos va anar creixen i amb l'edat li sorgiren problemes de ronyó. Amb el temps i els consells del veterinari vaig aprendre a identificar els seus canvis d'ànim amb una possible dolència.

Avui en dia, tinc un gat amb càlculs al ronyó al·lèrgic a molts medicaments, una gata quasi sense dents i una gossa mig sorda i mig cega. En els darrers anys he aprés a demanar les medicacions que no perjudiquen al gat, a saber que quan està nerviós i miola més del normal, en une hores hauré d'anar al veterinari perquè el sondin, a donar ordres verbals clares a la gossa quan sortim a passejar i deixar-li una llum a la nit perquè pugui moure's sense xocar amb la paret. M'han ensenyat com curar conjuntivitis al gat amb remeis naturrals que li produeixin cap intoxicació i triturar-li el menjar a la gata perquè pugui pair bé.

En resum, aquella predisposició infantil que s'inicià bàsicament alimentant i fent jugar a un gat s'ha convertit en un ampli ventall de coneixements sobre la vida de gats i gossos. Ventall que s'ha anat estenent segons les necessitats dels essers que de mi depenien, del meu interés per aprendre i de l'ajuda i guia tant del veterinari, en el rol d'expert com d'amics o coneguts als que he demanat ajuda.